PSICOJOVE

1. Valora els avantatges del contacte amb els amics cara a cara, més que no pas a través de la xarxa o del telèfon mòbil.

2. No has de donar les teves dades personals si no estàs segur del destinatari o si consideres que no són necessàries.

3. Les tecnologies no són dolentes, el que sí que pot ser perjudicial és l’ús que en fem. La varietat és un criteri saludable pel que fa a l’oci.

4. No t’enfadis amb els teus pares perquè vulguin comprovar què fas a l’ordinador i, sobretot, a Internet.

5. Has d’anar amb compte amb el contingut dels jocs que et baixes o que et passen els amics.

6. No contestis missatges estranys, ni per Internet ni pel telèfon mòbil. Alerta amb la publicitat no desitjada: no obris la porta.

7. Si has de demanar algun producte o comprar alguna cosa per Internet, demana als teus pares que ho facin per tu. Ésimportant que mai no donis les teves dades ni les dades d’altres persones per por, les pots ficar en un embolic important.

8. Navegar o xatejar amb els teus amics al costat dels teus pares té avantatges, perquè t’adonaràs que confiaran més en tu quan després vulguis fer-ho tot sol.

9. L’ideal seria que el límit de temps amb l’ordinador o el telèfon mòbil el poséssiu plegats els teus pares i tu, que el negociéssiu. I no t’obsessionis perquè «només» hi pots estar una hora al dia, per exemple.

10. En general, has d’elaborar juntament amb els teus pares unes normes per navegar per Internet.

Consells generals per als adults

 1. En general, és convenient elaborar unes regles d’ús dels ordinadors, els videojocs, Internet i el telèfon mòbil consensuades amb els fills.

 2. Hem de ser capaços de controlar l’ús de les tecnologies de la informació almenys al mateix nivell que els nostres fills.Si això no és possible, hem de procurar tenir uns coneixements bàsics de manera que percebin que els podem ajudar i podem controlar el que fan. 

3. Si els nostres fills tenen ordinador a la seva habitació, la persona que hi entri ha de poder veure la pantalla.

 4. Cal consensuar amb els fills uns límits d’ús de l’ordinador i del telèfon mòbil, per adaptar-los als horaris d’estudi. És important evitar que la noia o el noi naveguin per Internet (especialment als xats) a la nit.

 5. S’ha de motivar els nois i noies perquè facin les seves pròpies recerques sobre temes d’interès. És bo navegar o xatejar de tant en tant amb els fills per induir-los a tenir més confiança en els pares.

6. Per a molts nens i nenes, els videojocs són la via d’entrada a Internet. Però, sabem com són els videojocs, els seus continguts? Sabem qui s’hi enganxa? Com és la personalitat dels nens o les nenes que s’hi enganxen? Hem de prestar atenció a aquests temes. És convenient saber de què tracten aquests jocs abans que ells els facin servir, com qui escolta les lletres d’un disc perquè intueix que inciten a la violència. Cal estar informats i mostrar-se propers als fills, interessarse per allò que els agrada.

 7. És important parlar habitualment amb els nois i noies per dialogar sobre els llocs que consulten a la xarxa i, en qualsevol cas, controlar les pàgines web a les quals han entrat. S’han d’utilitzar els sistemes de protecció disponibles per evitar que entrin a llocs no aptes per a menors.

 8. Se’ls ha de parlar dels perills del xat, on es poden confondre quan xategen amb suposats amics que potser no ho són,i estar alerta als continguts sexuals i violents.

 9. Cal dedicar una atenció especial als jocs que els fills solen rebre, intercanviar o copiar. No tots són divertits, i n’hiha de perillosos i violents.

10. Se’ls ha d’ensenyar a no demanar productes sense l’autorització familiar, i s’han de controlar les factures telefòniques.

11. Cal ensenyar als fills a no donar dades que els puguin identificar, ni demanar dades que posin en compromís altres persones, com ara l’adreça, el telèfon, el nom, l’escola en la qual estudien; per descomptat, no s’han de donar dades sobre la seva imatge, com ara fotografies o enregistraments amb el telèfon mòbil. Ells acaben d’aterrar a la xarxa, però a Internet hi ha gent experta que sap com atreure l’atenció dels nois i noies. 

12. No es poden tractar les dades dels menors de 14 anys sense l’autorització dels pares. Està prohibit utilitzar el menor per obtenir dades innecessàries sobre la resta de la família, com ara els ingressos, les preferències d’oci o la professió.

 13. Hem de saber que hi ha una llei orgànica que regula tots aquests drets i obligacions, que és la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal. Igualment, a la teva comunitat autònoma hi ha una legislació corresponent sobre protecció de dades, derivada de l’Estatut d’Autonomia. 

14. Finalment, si creiem que s’han vulnerat els drets dels menors, ho hem de denunciar davant l’Agència de Protecció de Dades més propera. En aquest sentit, convé fomentar la confiança en els nostres fills perquè ens comuniquin possibles situacions anòmales.