 |
L‘obra s’anomena: "Cuando tengo miedo"
Més o menys, quan he fet aquest dibuix, estava una mica triste i volia expressar els meus sentiments i no sabia com fer-ho, aixì que ho he expressat amb aquest dibuix.
Camila
14 anys
Barcelona (Passeig de Valldaura)
Perquè les coses són més fàcils del que ens pensem.
Si no tenim el que volem, ho podem aconseguir amb una mica d’imaginació.
Elisabet Burch
16 anys
Porqueres
(L’escrit de la foto està amb castellà perquè és una cançó)
LLÀGRIMES DE FOC
Silenci d’uns llavis que callen i resten muts, tràngol i sofrir d’un cor esquinçat, coïssor de llàgrimes als ulls, foc de llum a les parpelles.
Llàgrimes de foc.
Res pot expressar-ho, l’ànima aquí resta esmorteïda, abatuda en el defallir més pur.
Res ni cap cosa, rarament les paraules auxilien amb encert.
Tant sols el decurs d’una llàgrima, el camí descrit per una gota a les galtes.
L’absència de mots sembla clamar a l’oïda.
El blanc paper amenaça en cremar enfront d’una mirada encesa.
Frases captives en el sí d’una ment ofuscada.
El temps avança amb torturada lentitud, i tots els viaranys es mostren escabrosos i erms en la bifurcació de l’ara.
L’estiu agonitza i amb ell moren també els dies daurats d’oblit, d’oblit d’ires profundes i oblit de les metzines que a la sang flueixen, corroint constantment el dia a dia i enterbolint les expectatives de tot futur possible.
Pocs jorns resten per la presa del foc en els arbres, per el retorn de la tardor als boscos i als paratges.
Prest combatran els camps les glaçades i la neu regalarà tonalitats de plata.
Aviat el fum eixirà de nou dins profunditats de sutge en les xemeneies, i en les llargues nits s’entreveuran petits llums rere les cortines, com espills de lluna.
Tanmateix, algun jorn portarà de nou les orenetes i després de l’aleteig d’encuriosides papallones, dels ulls s’extingirà la flama de les llàgrimes en veure’s reposar dins velles marees salades i apreciar la calma d’una constància mantinguda.
Josep Mª Boix-Frias
16 anys
Falgons
Sembla poca cosa aquesta claror que il·lumina, oi? És la màgia del Sol que pot retallar parets. Si el Sol retalla i il·lumina, ja no és tant poca cosa! No crec que cap tecnologia pugui substituir el Sol.
Auge
16 anys
Girona
Una germana i un paisatge.
Crec que no tothom s’hi fixa o es para a mirar la màgia d’un paisatge, la màgia que et fa sentir bé i tranquil.
Auge
16 anys
Girona
Loading ...