 |
Si alguna vegada trobeu una persona
que no us dóna el somriure
que vosaltres mereixeu,
sigueu generosos:
doneu-li el vostre,
perquè ningú no té tanta necessitat d’un somriure
com aquell que no pot donar-ne als altres.
A continuació us mostren les preguntes i respostes més freqüents de tot el que cal saber sobre les drogues.
Que són les drogues?
Droga és aquella substància que un cop entra en l’organisme produeix canvis i modificacions en aquest, en les funcions fisiològiques, en la percepció, en les emocions, en la capacitat de judici i raciocini i en el comportament.
Que són drogues estimulants?
Són aquelles que actuen accelerant els processos mentals, augmenten l’activitat motriu i estimulen el sistema cardiovascular. La persona que les pren se sent més eufòrica, en un estat d’alerta, amb dificultats per a dormir i hiperactiva. Les més conegudes són: La cocaïna, el crack, el PBC, las anfetamines, l’èxtasi, l’speed i el cigarret.
Que són drogues depressores?
Són aquelles que dificulten o fan més lents els mecanismes cerebrals d’alerta actuant com a calmants i sedants. Provoquen reaccions que poden anar des de la desinhibició fins el coma. En aquest grup trobem l’alcohol, l’heroïna, els derivats de l’opi, les benzodiacepines, els inhalants, els hipnòtics, els tranquil·litzants, el hachis i la marihuana.
Que són drogues al·lucinògenes o pertorbadores?
Són aquelles drogues que afecten a l’organització del sistema nerviós central, alterant la percepció i provocant al·lucinacions i distorsions perceptives. Les més conegudes són el LSD, la mescalina, l’èxtasi, la marihuana, el hachis, els fongs, el peyote, l’ayahuasca i els inhalants. Poden ser també depressores o estimulants.
Que significa tolerància?
És el procés que permet a l’organisme admetre, de forma progressiva, una quantitat més elevada de droga. Amb el pas del temps l’efecte de la droga és menor malgrat consumir la mateixa dosi, per la qual cosa, el consumidor necessita augmentar la dosi o la freqüència de consum per a aconseguir la sensació cercada. A mida que l’organisme es torna tolerant i dependent, aquestes sensacions de “plaer” o d’eufòria que poden aparèixer amb les primeres dosis i que provoquen el seu ús més habitual, donen pas a un altre tipus de sensacions que solen ser totalment oposades a les que es desitgen i s’obtenien en un primer estadi.
Continua lleguint »
En aquest requadres consten tan sols unes quantes característiques d’algunes de les drogues més conegudes. El fet de que no vegis alguna droga que coneguis aquí escrita no significa que no siguin drogues o que no puguin ser igual de perilloses.
Totes les drogues són perilloses en potència, tant les exposades en els requadres com les que no surten: Speed, Popper, Ice, Mescalina, Opio, Morfina, Peyote, Ayahuasca, San Pedro, Benzodiacepinas, Floripondio, Ketamina, Metadona, Tolueno, Tonaril, Disolventes, Colas y Pegamentos, Estramonio, etc…
Un consum abusiu o sobredosi d’algunes de les drogues aquí descrites: Heroïna, Crack, PBC, Cocaïna, Èxtasi, Anfetamines, Alcohol, com d’altres que no consten als requadres, poden provocar la mort, malgrat ésser la primera vegada que un les consumeixi o efectes semblants als que poden aparèixer a llarg termini. Així mateix, com que les reaccions depenen també de cada persona podría donar-se el cas de que alguns dels efectes que consten als requadres com de probable aparició a mig-llarg termini es poguessin donar a curt termini i al contrari.
Denominem aquí “efectes parany” a tots aquells efectes que solen aparèixer al prendre drogues, especialment al inici en el seu consum, i que la persona considera com efectes positius per a ella: plaer, euforia, desinhibició, relaxació, etc. Són aquests els efectes que fan que la persona continuï amb el consum de drogues i pugui no ser conscient dels efectes nocius d’aquestes, podent arribar a l’addició. En el cas de les drogues estimulants, especialment, aquest efectes donen pas, en un espai de temps no molt llarg a efectes totalment oposats: nerviosisme, agressivitat, depressió, etc. En el cas de les drogues depressores, malgrat aquest efectes puguin continuar durant més temps, comencen a barrejar-se amb els efectes a curt termini.
Les persones, davant de situacions difícils, poden respondre de manera passiva (acceptar sense oposar resistència o queixa), agressiva (enfadant-se i discutint) o assertiva (dient obertament i honestament el que pensa i sent).
| Resposta passiva | Resposta assertiva | Resposta agressiva | |
| Conducta verbal | Frases indirectes, poc clares (potser, no sé, de vegades, …) | Frases en primera persona (jo penso, jo sento, m’agradaria, …) | Frases en segona persona (ets un, què et penses, deixa de, …) |
| Conducta No verbal |
Veu baixa, sense mirar directament els ulls, arronsat. | Veu segura i clara, mirada als ulls, cos relaxat i segur. | Veu alta, mirada fixa i agressiva, postura rígida, surreja (donar empenta o colpejar) |
| Avantatges | S’enfrenta als conflictes. Defensa els seus drets. Satisfacció personal. Augmenta l’autoestima. Acceptació als demés i respecte pels altres. |
||
| Inconvenients | Sentiments de frustació i inferioritat. No defensem els nostres drets. Els altres s’aprofiten o abusen. |
No hi ha desavantatges. | Sentiments de culpabilitat per reaccions desproporcionades. Rebuig als demés. Conflictes interpersonals. |
Definim que es l’autoestima:
Loading ...