Dilluns, 18 Juny 2007
Drogues: què cal saber
A continuació us mostren les preguntes i respostes més freqüents de tot el que cal saber sobre les drogues.
Que són les drogues?
Droga és aquella substància que un cop entra en l’organisme produeix canvis i modificacions en aquest, en les funcions fisiològiques, en la percepció, en les emocions, en la capacitat de judici i raciocini i en el comportament.
Que són drogues estimulants?
Són aquelles que actuen accelerant els processos mentals, augmenten l’activitat motriu i estimulen el sistema cardiovascular. La persona que les pren se sent més eufòrica, en un estat d’alerta, amb dificultats per a dormir i hiperactiva. Les més conegudes són: La cocaïna, el crack, el PBC, las anfetamines, l’èxtasi, l’speed i el cigarret.
Que són drogues depressores?
Són aquelles que dificulten o fan més lents els mecanismes cerebrals d’alerta actuant com a calmants i sedants. Provoquen reaccions que poden anar des de la desinhibició fins el coma. En aquest grup trobem l’alcohol, l’heroïna, els derivats de l’opi, les benzodiacepines, els inhalants, els hipnòtics, els tranquil·litzants, el hachis i la marihuana.
Que són drogues al·lucinògenes o pertorbadores?
Són aquelles drogues que afecten a l’organització del sistema nerviós central, alterant la percepció i provocant al·lucinacions i distorsions perceptives. Les més conegudes són el LSD, la mescalina, l’èxtasi, la marihuana, el hachis, els fongs, el peyote, l’ayahuasca i els inhalants. Poden ser també depressores o estimulants.
Que significa tolerància?
És el procés que permet a l’organisme admetre, de forma progressiva, una quantitat més elevada de droga. Amb el pas del temps l’efecte de la droga és menor malgrat consumir la mateixa dosi, per la qual cosa, el consumidor necessita augmentar la dosi o la freqüència de consum per a aconseguir la sensació cercada. A mida que l’organisme es torna tolerant i dependent, aquestes sensacions de “plaer” o d’eufòria que poden aparèixer amb les primeres dosis i que provoquen el seu ús més habitual, donen pas a un altre tipus de sensacions que solen ser totalment oposades a les que es desitgen i s’obtenien en un primer estadi.
Que significa dependència?
És sinònim de addicció i seria el conjunt de símptomes que evidencien que la persona ha perdut, malgrat ella pugui no ser conscient, el control sobre el consum habitual d’aquestes substàncies. L’ individu continua prenent drogues àdhuc els efectes adversos i les sensacions desagradables. La persona addicte , impulsada per l’obtenció de les sensacions o per evitar els efectes de la seva manca, necessita progressivament incrementar la dosi o la freqüència. Això provoca que gran part del seu temps sigui dedicat a pensar sobre les drogues, a la recerca i consum d’aquestes i la recuperació del seus efectes. Comença a manifestar els efectes del seu ús o de la seva manca (síndrome d’abstinència) afectant al seu organisme, a la seva personalitat i al seu entorn. La dependència pot ser física, psicològica o de totes dues formes a la vegada. La recerca de la droga acaba per convertir-se en una motivació per viure, malgrat sigui per destruir-se.
Que és el Síndrome d’abstinència (mono)?
És el conjunt de símptomes psíquics y físics que apareixen en la persona addicte al deixar de prendre o disminuir el consum de droga. Aquest símptomes milloren al tornar a drogar-se o usar la dosi habitual, la qual cosa fa que la persona pugui fàcilment recaure per millorar els símptomes. Cada substància dona lloc a un específic síndrome d’ abstinència amb simptomatologia i gravetat diferent segons la substància de que es tracti.
Que són factors de risc?
Són las característiques individuals o del ambient en el que es mou la persona que poden influir en fer-la propensa al consum de drogues.
Que són factors de protecció?
Són els elements o característiques a nivell personal, familiar o social que impideixen o disminueixen enormement el que una persona consumeixi drogues.
Quins són els factors de risc personals?
Frustració, dolor, tristor, manca de personalitat, problemes de comunicació, factors genètics, problemes conductuals, sensació de fracàs, manca d’activitats de lleure, depressió, soledat, avorriment, tensió, baix estat d’ànim, manca d’autoestima, necessitat de cridar l’atenció, sentiment d’inferioritat, ràbia, manca d’objectius clars a la vida, recerca d’admiració, hiperactivitat, trastorns d’atenció, fracàs escolar, valoració positiva de les drogues, insensibilitat a les sancions, facilitat per mentir, manca de control dels impulsos, poca empatia per els demés, etc…
Quins són els factors de protecció personals?
- Bona autoestima.
- Seguretat personal en un mateix.
- Habilitats socials i eines de comunicació per a saber resistir les pressions grupals.
- Bona informació sobre les conseqüències del consum de drogues.
- Capacitat crítica i responsable.
- Amistats i relacions positives.
- Escala de valors congruent.
- Realització d’activitats i hobbies.
- Objectius clars.
- Sentiments interns positius.
- Flexibilitat per assumir els defectes i problemes cercar solucions positives.
- Reforçament personalitat.
Quins són els factors de risc familiars?
Familiars consumidors, actituds permissives envers les drogues, poca claredat a l’hora d’establir els límits, escassa afectivitat, manca de comunicació, maltractes, mal ambient familiar, manca de suport, manca d’informació, famílies desectructurades, problemes familiars, situacions critiques, desgràcies familiars, atur, malalties o morts, imitació, manca de disciplina, autoritarisme, llaços familiars dèbils, baralles familiars, etc…
Quins són els factors de protecció familiars?
- Relacions càlides i afectives.
- Bona comunicació i diàleg a nivell familiar.
- Escolta activa dels sentiments dels fills/lles.
- Tècniques de resolució de conflictes.
- Potenciació de l’autorealització personal i de l’autoestima dels fills/lles.
- Establiment clar dels límits, regles i conseqüències per no complir-los.
- Sentiments d’amor entre els membres de la família.
- Transmissió de valors i creences positives.
- Potenciació objectius i vistes al futur.
- Mostrar interès i involucrar-se en la vida dels fills/lles.
- Bons exemples familiars amb actituds i estils de vida que proporcionen alternatives.
- Recolzament, suport e informació adequada entre els membres de la família.
- Conèixer els amics dels fills/lles.
- Ambient sa i saludable, etc…
Quins són els factors de risc socials?
Amics consumidors, pressió grupal, facilitat per obtenir les drogues, acceptació del consum com una cosa natural o positiva, poques alternatives per estudiar o treballar, manca d’activitats alternatives recreatives o culturals, pèrdua d’amics o de parella, problemes amb la justícia, societat consumista, manca de valors socials, deutes, accidents, delinqüència, prostitució, manca d’acceptació social, necessitat d’acceptació dins el grup, imitació, rebel·lía davant els valors socials, etc…
Quins són els factors de protecció socials?
- Activitats amb grups per a un ús positiu del temps lliure.
- Tolerància amb la diversitat.
- Límits clars per part de la societat.
- Societat que fomenta les actituds humanes i l’autorealització.
- Amics no consumidors amb conductes positives.
- Tenir clar les conseqüències del consum.
- Foment d’alternatives.
- Seguretat en un mateix per suportar les pressions grupals.
- Recolzament d’amics.
- Formes de lleure no consumista.
- Voluntariat en organismes que potenciïn l’altruisme.
- Conèixer la realitat de les conseqüències del consum de drogues, etc…
Quina és la normativa legal al respecte?
La tinença pel consum propi o el consum en el domicili no estan penalitzades. La quantitat de droga no és indici per si mateix de tràfic. En el cas dels menors el procediment és el mateix que el que s’explica més avall però es comunica als pares, tutors o representants legals. En cas de situació de risc del menor, tenint en compte la edat, les circumstàncies, lloc, hora, etc els Mossos el portaràn al lloc on es trobin els pares o tutors i els hi comunicaràn el fet. En cas de desamparament el traslladen a Comisaria i es fan les gestions amb Fiscalia de menors, incloent la filiació dels pares.
En el cas dels menors, el estar sota els efectes de aquestes substancies o ser addicte a elles pot ser un eximent o atenuant de la responsabilitat criminal.
A la normativa espanyola hi ha que diferenciar entre infracció penal i infracció administrativa.
Infracció penal- Tràfic, cultiu, elaboració o possessió de drogues en quantitats e indicis que demostrin que la seva finalitat no és el consum propi. Promoure o afavorir-ne el consum. Abandonament de xeringues o altres instruments perillosos de forma que aquest abandó es faci en llocs freqüentats per menors, pugui causar danys a les persones, o contagiar malalties. Aquestes infraccions comporten un escorcoll profund de persones, vehicles, locals, etc i detenció dels infractors.
Infracció administrativa- Tinença per consum propi en llocs públics. Abandonament d’instruments utilitzats pel consum. Consum en llocs públics. Tolerància per part dels propietaris i responsables de locals públics a l’hora d’impedir el consum. Aquestes infraccions comporten la identificació de la persona i un escorcoll superficial de la persona i els vehicles i un aixecament d’acta.
Però un no es torna drogadicte per provar-ho una vegada, no?
Es pot donar el cas de joves que puguin provar una substància i no tornar-la a provar més, però la realitat mostra que la proporció contraria és moltíssim més elevada.
També es pot donar el cas de gent que pugui prendre drogues, a vegades, i no ser drogadicte o estar enganxat, però de nou la realitat mostra que la balança es decanta de forma alarmant cap a l’altre extrem.
Cap de les persones addictes a les drogues pensaven, quan van començar, que es tornarien dependents, i d’altres ni tan sols són conscients de que ja ho són. Totes elles van començar pensant que ho provarien una vegada o només alguns dies a veure que se sentia. Cap dels joves que han mort per culpa de les drogues creien que acabarien així. Les drogues no aporten mai cap benefici real a la vida de ningú i els riscos que un ha d’assumir per voler provar que se sent són massa grans.
Que pot passar si les provo una vegada per saber que se sent?
Malauradament, aquest tipus d’experimentació amaga molts de perills. La persona davant d’una nova substància mai sap quin serà la seva pròpia capacitat per afrontar l’experiència ni quina serà la reacció de l’organisme.
Quan proves les drogues poden passar varies coses. Podria ser, com hem dit abans, que realment no les tornessis a provar, però això no ho saps amb certesa i tampoc saps com reaccionarà el teu organisme a la substància i per tant podría existir un perill per a la teva salut i la teva vida. Hi ha hagut casos de mort la primera vegada que un prenia determinades drogues.
El que una persona les provi i no li agradin no significa que no ho tornarà a fer. De moment ja ha perdut el primer assalt i no ha tingut la força de voluntat de dir No. Potser ara no torni a prendre, però això no vol dir que sota altres circumstàncies, més endavant, no ho faci. A gaire bé ningú li agrada o li produeix cap plaer fumar-se el primer cigarret, per exemple, i malgrat tot continuen endavant perquè hi ha molts més factors que poden influir en el consum d’aquestes substàncies.
Podria passar que les provessis i no sentissis res especial, això pot provocar que acabis pensant que no són realment perilloses i que no passa res, però a mida que ho vagis fent la reacció serà diferent.
Arribem ara al moment més delicat, quan les proves i t’agraden. A partir d’aquí es farà més difícil dir no, un acaba de conèixer un nou plaer i una forma ràpida d’aconseguir-ho. La ment que actua en moltes ocasions com el nostre pitjor enemic, s’inventarà ara noves justificacions i excuses per tornar-ho a fer, del tipus: “no passa res dolent si ho faig només a festes especials”, “per un cop al mes no passa res”, “només prenc el cap de setmana, així que no estic pillat”. La ment sempre troba les justificacions necessàries per acabar fent allò que vol, a menys que un sigui fort i intel·ligent per adonar-se i plantar-li cara. Des d’aquí a la dependència i/o a patir els efectes adversos de les drogues hi ha tan sols un pas.
Realment val la pena jugar-te el teu futur només per provar una cosa una vegada? Si per a tu la vida és un dels valors més importants no la posaràs mai en risc només per comprovar una cosa que podria conduir-te a la destrucció. Les drogues no aporten cap benefici. Pensa que si necessites drogues per divertir-te hi ha alguna cosa que no va massa bé i recorda que els efectes de plaer amb els que les drogues enganxen als consumidors acaben desapareixent i deixant lloc a efectes extremadament nocius i gens divertits.
Si algun amic et digués que vol fer alguna cosa el benefici de la qual és zero i els riscos poden ser enormes, pensaries que aquesta persona és madura o intel·ligent? L’ única forma de no arribar a cap d’aquests extrems es estimant-te a tu mateix , estimant la vida i estimant a les persones que t’importen i això vol dir No a les drogues.
Els cementiris es troben plens de gent que pensava que no li passaria res si les provava i molts d’ells no eren ni menys intel·ligents ni menys forts que tu. Tothom va tenir la seva primera vegada. Molts artistes, músics, actors… que semblaven tenir tot el que un pogués desitjar a la vida han mort per culpa de les drogues o han acabat suïcidant-se com a conseqüència de la depressió en la que han caigut pel seu ús. Les drogues no tenen pietat amb ningú. Val la pena córrer el risc? Significa això ser més valent? No és més valent qui aposta per la seva salut i és capaç d’aguantar les pressions del grup que t’anima a provar-les? Vols arriscar-te a acabar sent un titella mogut pels fils de les drogues?
No és una qüestió de tractar de ser alarmista, és una qüestió de ser realista i observar el que ha passat realment. Pensa que fins i tot la gent que no és dependent també acaba pagant un preu, ja que les drogues afecten a la ment i a l’organisme. És probable que tard o d’hora acabin patint depressions, angoixa, etc…
Perquè es relaciona tant la droga amb l’adolescència?
L’adolescència és l’etapa del cicle vital on més freqüentment comença el consum de drogues. Les motivacions poden ser diverses: curiositat, pressió grupal, recerca de plaer, atracció al que es desconegut i prohibit, relaxació, deshinbició, etc…
L’adolescent està travessant per un periòde en el que consolida les bases de la seva salud mental i física de les quals dependrà el seu futur. L’adolescent assaja noves alternatives al model de vida aprés fins ara. El grup amb el qual es mou resultarà vital per al seu desenvolupament ja que la seva influència en el tema de les drogues serà, fins i tot, més decisiva que la dels pares.
En aquesta etapa l’individu sol tenir un sentiment de rebel·lia, d’invulnerabilitat i d’omnipotència que fa que s’apunti a noves experiències sense realment ser conscient dels riscos que això comporta. La seva situació personal és, degut a tots els canvis, de certa vulnerabilitat en front l’estrès, l’ansietat o la frustració. Per a l’adolescent serà més difícil limitar el consum perquè també és més difícil que, ple de vitalitat per tot el seu cos, pugui ser conscient del perill real de ficar-se en situacions d’aquest tipus. Tots aquest elements incrementen la probabilitat d’arribar a fer-se dependent d’alguna substància. Resulta paradoxal que mentre cercava la independència dels adults, dels pares, pugui acabar trobant la nociva dependència de les drogues.
Moltes vegades els joves troben en les drogues una forma perillosa i destructiva d’afrontar la seva angoixa o frustració i d’alliberar-se de la carrega dels seus problemes. Al principi la sensació pot ser aquest alliberament, però un cop la tolerància va creixent i un cop establerta la dependència o el consum habitual, d’una forma o altre i sigui o no conscient, es comencen a sentir els efectes adversos de les drogues. El que s’havia començant prenent com una forma d’arribar a un estat de plaer acaba per convertir-se en una forma d’evitar el patiment que produeix l’absència de la droga o de l’estat que es desitja. La persona no sembla ja trobar plaer o diversió si no és sota l’efecte de la droga. Malgrat tot, els efectes ja no són com els del principi i la persona necessita cada vegada més quantitat i amb més freqüència. Comença a passar el temps pensant com aconseguir la droga i sentint la simptomatologia des efectes adversos.
Els estudis confirmen que en una proporció elevada dels adolescents i joves que consumeixen drogues apareixen trastorns psicològics com l’ansietat, la depressió i l’ agressivitat i que aquest joves són més propensos a acabar delinquint que els que no prenen. Les estadístiques indiquen que quan més jove es comença a prendre drogues, més gran és la possibilitat de que progressi en la seva quantitat i varietat d’us.
Els que passen drogues no tenen perquè ser persones dolentes, no?
No volem entrar aquí a dir-te si aquestes persones, anomenades “camells” són o no dolentes, però sí que és important que tinguis clar, que per aquestes persones, en la gran majoría dels casos, el que els importa, principalment, és el guanyar diners. Per molt enrollats que puguin semblar, per molt amics i simpàtics que es mostrin, el seu objectiu es aconseguir diners, per una cosa o altre, i la seva conciència no sol tenir miraments a l’hora de fer el necessari per arribar al seu objectiu. Si un dels seus clients mor per causa de la droga que ell l’hi ha venut, el “camell” només és preocupara de que no el relacionin amb el tema i continuar amb el seu negoci. No deixarà de vendre per això. Per tant si més no, hauries de tenir dubtes sobre la valua dels seus valors i la seva consciència. Això ni és amor ni és amistat.




les drogues com afecten al nostre cos?