PsicoJove

• Activitats amb grups per a un ús positiu del temps lliure.
• Tolerància amb la diversitat.
• Límits clars per part de la societat.
• Societat que fomenta les actituds humanes i l’autorealització.
• Amics no consumidors amb conductes positives.
• Tenir clar les conseqüències del consum.
• Foment d’alternatives.
• Seguretat en un mateix per suportar les pressions grupals.
• Recolzament d’amics.
• Formes de lleure no consumista.
• Voluntariat en organismes que potenciïn l’altruisme.
• Conèixer la realitat de les conseqüències del consum de drogues, etc…

Quina és la normativa legal al respecte?
La tinença pel consum propi o el consum en el domicili no estan penalitzades. La quantitat de droga no és indici per si mateix de tràfic. En el cas dels menors el procediment és el mateix que el que s’explica més avall però es comunica als pares, tutors o representants legals. En cas de situació de risc del menor, tenint en compte la edat, les circumstàncies, lloc, hora, etc els Mossos el portaràn al lloc on es trobin els pares o tutors i els hi comunicaràn el fet. En cas de desamparament el traslladen a Comisaria i es fan les gestions amb Fiscalia de menors, incloent la filiació dels pares.

En el cas dels menors, el estar sota els efectes de aquestes substancies o ser addicte a elles pot ser un eximent o atenuant de la responsabilitat criminal.

A la normativa espanyola hi ha que diferenciar entre infracció penal i infracció administrativa.

Infracció penal- Tràfic, cultiu, elaboració o possessió de drogues en quantitats e indicis que demostrin que la seva finalitat no és el consum propi. Promoure o afavorir-ne el consum. Abandonament de xeringues o altres instruments perillosos de forma que aquest abandó es faci en llocs freqüentats per menors, pugui causar danys a les persones, o contagiar malalties. Aquestes infraccions comporten un escorcoll profund de persones, vehicles, locals, etc i detenció dels infractors.

Infracció administrativa- Tinença per consum propi en llocs públics. Abandonament d’instruments utilitzats pel consum. Consum en llocs públics. Tolerància per part dels propietaris i responsables de locals públics a l’hora d’impedir el consum. Aquestes infraccions comporten la identificació de la persona i un escorcoll superficial de la persona i els vehicles i un aixecament d’acta.

Però un no es torna drogadicte per provar-ho una vegada, no?
Es pot donar el cas de joves que puguin provar una substància i no tornar-la a provar més, però la realitat mostra que la proporció contraria és moltíssim més elevada.

També es pot donar el cas de gent que pugui prendre drogues, a vegades, i no ser drogadicte o estar enganxat, però de nou la realitat mostra que la balança es decanta de forma alarmant cap a l’altre extrem.

Cap de les persones addictes a les drogues pensaven, quan van començar, que es tornarien dependents, i d’altres ni tan sols són conscients de que ja ho són. Totes elles van començar pensant que ho provarien una vegada o només alguns dies a veure que se sentia. Cap dels joves que han mort per culpa de les drogues creien que acabarien així. Les drogues no aporten mai cap benefici real a la vida de ningú i els riscos que un ha d’assumir per voler provar que se sent són massa grans.

Que pot passar si les provo una vegada per saber que se sent?
Malauradament, aquest tipus d’experimentació amaga molts de perills. La persona davant d’una nova substància mai sap quin serà la seva pròpia capacitat per afrontar l’experiència ni quina serà la reacció de l’organisme.

Quan proves les drogues poden passar varies coses. Podria ser, com hem dit abans, que realment no les tornessis a provar, però això no ho saps amb certesa i tampoc saps com reaccionarà el teu organisme a la substància i per tant podría existir un perill per a la teva salut i la teva vida. Hi ha hagut casos de mort la primera vegada que un prenia determinades drogues.

El que una persona les provi i no li agradin no significa que no ho tornarà a fer. De moment ja ha perdut el primer assalt i no ha tingut la força de voluntat de dir No. Potser ara no torni a prendre, però això no vol dir que sota altres circumstàncies, més endavant, no ho faci. A gaire bé ningú li agrada o li produeix cap plaer fumar-se el primer cigarret, per exemple, i malgrat tot continuen endavant perquè hi ha molts més factors que poden influir en el consum d’aquestes substàncies.

Podria passar que les provessis i no sentissis res especial, això pot provocar que acabis pensant que no són realment perilloses i que no passa res, però a mida que ho vagis fent la reacció serà diferent.

Arribem ara al moment més delicat, quan les proves i t’agraden. A partir d’aquí es farà més difícil dir no, un acaba de conèixer un nou plaer i una forma ràpida d’aconseguir-ho. La ment que actua en moltes ocasions com el nostre pitjor enemic, s’inventarà ara noves justificacions i excuses per tornar-ho a fer, del tipus: “no passa res dolent si ho faig només a festes especials”, “per un cop al mes no passa res”, “només prenc el cap de setmana, així que no estic pillat”. La ment sempre troba les justificacions necessàries per acabar fent allò que vol, a menys que un sigui fort i intel·ligent per adonar-se i plantar-li cara. Des d’aquí a la dependència i/o a patir els efectes adversos de les drogues hi ha tan sols un pas.

Realment val la pena jugar-te el teu futur només per provar una cosa una vegada? Si per a tu la vida és un dels valors més importants no la posaràs mai en risc només per comprovar una cosa que podria conduir-te a la destrucció. Les drogues no aporten cap benefici. Pensa que si necessites drogues per divertir-te hi ha alguna cosa que no va massa bé i recorda que els efectes de plaer amb els que les drogues enganxen als consumidors acaben desapareixent i deixant lloc a efectes extremadament nocius i gens divertits.

Si algun amic et digués que vol fer alguna cosa el benefici de la qual és zero i els riscos poden ser enormes, pensaries que aquesta persona és madura o intel·ligent? L’ única forma de no arribar a cap d’aquests extrems es estimant-te a tu mateix , estimant la vida i estimant a les persones que t’importen i això vol dir No a les drogues.

Els cementiris es troben plens de gent que pensava que no li passaria res si les provava i molts d’ells no eren ni menys intel·ligents ni menys forts que tu. Tothom va tenir la seva primera vegada. Molts artistes, músics, actors… que semblaven tenir tot el que un pogués desitjar a la vida han mort per culpa de les drogues o han acabat suïcidant-se com a conseqüència de la depressió en la que han caigut pel seu ús. Les drogues no tenen pietat amb ningú. Val la pena córrer el risc? Significa això ser més valent? No és més valent qui aposta per la seva salut i és capaç d’aguantar les pressions del grup que t’anima a provar-les? Vols arriscar-te a acabar sent un titella mogut pels fils de les drogues?

No és una qüestió de tractar de ser alarmista, és una qüestió de ser realista i observar el que ha passat realment. Pensa que fins i tot la gent que no és dependent també acaba pagant un preu, ja que les drogues afecten a la ment i a l’organisme. És probable que tard o d’hora acabin patint depressions, angoixa, etc…

Perquè es relaciona tant la droga amb l’adolescència?
L’adolescència és l’etapa del cicle vital on més freqüentment comença el consum de drogues. Les motivacions poden ser diverses: curiositat, pressió grupal, recerca de plaer, atracció al que es desconegut i prohibit, relaxació, deshinbició, etc…

L’adolescent està travessant per un periòde en el que consolida les bases de la seva salud mental i física de les quals dependrà el seu futur. L’adolescent assaja noves alternatives al model de vida aprés fins ara. El grup amb el qual es mou resultarà vital per al seu desenvolupament ja que la seva influència en el tema de les drogues serà, fins i tot, més decisiva que la dels pares.

En aquesta etapa l’individu sol tenir un sentiment de rebel·lia, d’invulnerabilitat i d’omnipotència que fa que s’apunti a noves experiències sense realment ser conscient dels riscos que això comporta. La seva situació personal és, degut a tots els canvis, de certa vulnerabilitat en front l’estrès, l’ansietat o la frustració. Per a l’adolescent serà més difícil limitar el consum perquè també és més difícil que, ple de vitalitat per tot el seu cos, pugui ser conscient del perill real de ficar-se en situacions d’aquest tipus. Tots aquest elements incrementen la probabilitat d’arribar a fer-se dependent d’alguna substància. Resulta paradoxal que mentre cercava la independència dels adults, dels pares, pugui acabar trobant la nociva dependència de les drogues.

Moltes vegades els joves troben en les drogues una forma perillosa i destructiva d’afrontar la seva angoixa o frustració i d’alliberar-se de la carrega dels seus problemes. Al principi la sensació pot ser aquest alliberament, però un cop la tolerància va creixent i un cop establerta la dependència o el consum habitual, d’una forma o altre i sigui o no conscient, es comencen a sentir els efectes adversos de les drogues. El que s’havia començant prenent com una forma d’arribar a un estat de plaer acaba per convertir-se en una forma d’evitar el patiment que produeix l’absència de la droga o de l’estat que es desitja. La persona no sembla ja trobar plaer o diversió si no és sota l’efecte de la droga. Malgrat tot, els efectes ja no són com els del principi i la persona necessita cada vegada més quantitat i amb més freqüència. Comença a passar el temps pensant com aconseguir la droga i sentint la simptomatologia des efectes adversos.

Els estudis confirmen que en una proporció elevada dels adolescents i joves que consumeixen drogues apareixen trastorns psicològics com l’ansietat, la depressió i l’ agressivitat i que aquest joves són més propensos a acabar delinquint que els que no prenen. Les estadístiques indiquen que quan més jove es comença a prendre drogues, més gran és la possibilitat de que progressi en la seva quantitat i varietat d’us.

Els que passen drogues no tenen perquè ser persones dolentes, no?
No volem entrar aquí a dir-te si aquestes persones, anomenades “camells” són o no dolentes, però sí que és important que tinguis clar, que per aquestes persones, en la gran majoría dels casos, el que els importa, principalment, és el guanyar diners. Per molt enrollats que puguin semblar, per molt amics i simpàtics que es mostrin, el seu objectiu es aconseguir diners, per una cosa o altre, i la seva conciència no sol tenir miraments a l’hora de fer el necessari per arribar al seu objectiu. Si un dels seus clients mor per causa de la droga que ell l’hi ha venut, el “camell” només és preocupara de que no el relacionin amb el tema i continuar amb el seu negoci. No deixarà de vendre per això. Per tant si més no, hauries de tenir dubtes sobre la valua dels seus valors i la seva consciència. Això ni és amor ni és amistat.