PsicoJove

Si alguna vegada trobeu una persona
que no us dóna el somriure
que vosaltres mereixeu,
sigueu generosos:
doneu-li el vostre,
perquè ningú no té tanta necessitat d’un somriure
com aquell que no pot donar-ne als altres.

La Riureteràpia o Teràpia del Riure es basa en la pràctica del riure per a aconseguir els efectes beneficiosos que pot aportar. És una estratègia aparentment senzilla i fàcil de practicar ja que riure, riem tots des que som nadons. La veritat és que ningú no posseeix l’habilitat de riure, ja que aquesta és inherent a l’ésser humà, però hi ha persones que eliminen en gran part aquesta capacitat mitjançant un autoconvenciment que no la posseeix o que, si la posseeixen, no coincideix amb el que són, amb la seva posició, amb el seu treball, o amb qualsevol altra argument que els serveixi com excusa perfecta per a no riure. D’altres no gaudeixen del riure, ja que la seva vida, el curs que aquesta ha pres i el que li passa cada dia, no li dóna massa raons per a ser felices.

Segons la Organització Mundial de la Salut (OMS) la salut és  "el complet estat de benestar físic, mental i social i no només l’absència de malaltia o invalidesa". Per tant, no cal estar malalt físicament per a dir que ho estem: una baixa autoestima també pot ser una malaltia! La tristesa o el mal humor  baixen les defenses a tots els nivells, físics i emocionals, fet que provoca que es sigui més vulnerable a la malaltia. Així, s’ha de considerar igualment coherent, que l’alegria, el riure i un tarannà optimista incrementen la salut.

Però, què és el riure?
El riure és una part de la conducta humana controlada pel cervell, especialment a través del  sistema límbic. El sistema límbic és una part del cervell que està associat a les emocions i que ajuda amb les funcions de supervivència bàsica. La seva principal funció és combatre el dolor disminuint la receptivitat de l’organisme davant d’estímuls dolorosos. En el sistema límbic s’hi troben, entre d’altres, dues substàncies, les endorfines i les encefalines. Les endorfines són els sedants naturals del cervell, similars a la morfina, per la qual cosa la producció d’endorfines disminueix la intensitat dels fenòmens dolorosos actuant com a neurotransmissors produïts per l’organisme.

Què succeeix quan riguem?
1. Movem fins a 400 músculs.
2. Les articulacions de la columna vertebral s’estiren i el mateix succeeix amb les cervicals, just on s’acumulen les tensions.
3. Els ulls s’inunden de llàgrimes; aquest bany lubrica la vista i l’aguditza ajudant a distingir millor els colors.
4. La nostra capacitat pulmonar millora, expulsem toxines activant el sistema limfàtic, millorant els processos renals i evitant el restrenyiment; el nostre cor treballa a fons i millora la seva funció, s’oxigenen les cèl·lules, s’estimula la circulació sanguínia, es reafirma el to muscular i s’activen els òrgans interns.
5. A causa dels espasmes del diafragma al riure, es produeix un massatge intern molt beneficiós on totes les parts del nostre organisme es beneficien.
6. Les secrecions de les glàndules endocrines són tan potents, que mantenen l’equilibri específic de tot l’organisme equilibrant el sistema hormonal i reforçant el sistema immunològic.
7. Relaxa el sistema nerviós.
8. Afavoreix la circulació sanguínia.
9. i molts altres beneficis!

Efectes  del riure
Els efectes socials del riure a l’organisme es demostren a través d’emocions positives començant per saber que és contagiosa: en començar a riure una persona, molt aviat tots poden estar rient. Així, el riure és contagiós. Si algú riu d’alguna cosa prop nostre i ho trobem graciós, nosaltres també riurem. I es produirà una retroalimentació que farà que cada vegada riguem més i que se’ns faci molt difícil detenir-nos.
El riure és contagiós ja que el riure en sí mateix provoca que els altres riguin.
A més a més, riure és un tipus de comunicació que permet interactuar de forma agradable amb els altres aconseguint enfortir els llaços socials i familiars.

Què es fa en una classe de riureteràpia?
La riureteràpia és una oportunitat per a tornar al joc ja que el joc permet alliberar-nos, relaxar-nos, deixar de costat els problemes i les complicacions de la vida quotidiana. Permeten que siguem menys “seriosos”, que ens oblidem, almenys momentàniament, dels vestits i les obligacions, sent  el riure el resultat i el generador del joc.

Així, la riureteràpia es la combinació de diverses tècniques com  són: els balls, respiració, mímica, relaxació, visualització, exercicis del riure, meditació, dinàmiques de joc, dansa, jocs, musicoteràpia i exercicis específics per a estimular el somriure franc i cridar en el moment que ho necessita per tal d’aconseguir riure d’una manera natural i sana, que les rialles surtin d’allò visceral i irracional. Com qualsevol altre exercici necessita ser practicat: quant més riem, més fàcil és després provocar el riure i viceversa. Ara bé, cal tenir en compte que l’efecte del riure és molt variat i cada persona és un món, per la qual cosa el que a un fa riure, pot ser que no faci riure a l’altre.

Una sessió de riureteràpia té diverses fases:
1. Escalfament: desbloqueig a través del ball lliure i jocs dinàmics.
2. Dinàmica: jocs de presentació i de cohesió, combinats amb exercicis de  respiració i de riure: perdre el ridícul i aflorar  el somriure espontani i sense prejudicis.
3. Desenvolupament: jocs de confiança, de despertar dels sentits: reafirmar la confiança en u mateix i en els demés.
4. Jocs de comiat: relaxació.
5. Feedback: roda d’opcions, intercanvi afectiu, punts de vist personals…